Estrès de qualsevol tipus (mecànic: manteniment de la postura durant hores, exercici físic, repetició d'un moviment, fatiga acumulada...; químic: mala alimentació, deshidratació, intolerància a alguns aliments...; psicològic: shock emocional, patologies psiquiàtriques, estats depressius...); o trauma (cop, intervenció quirúrgica...), poden provocar problemes de correcte funcionament de la nostra musculatura. El sistema nerviós controla els músculs mitjançant uns receptors sensorials ubicats en aquests encarregats de mantenir una constant comunicació entre la musculatura i el nostre organisme. Si aquesta circumstància es dóna, el funcionament serà òptim, i assegurarà el control sobre el moviment, sobre les articulacions i adequats nivells de tensió muscular a tot el nostre cos. Una alteració en la comunicació obligarà el sistema nerviós a buscar solucions davant la falta de control sobre un múscul o un grup d'ells. La primera conseqüència d'aquest desajust serà la limitació en la mobilitat de les articulacions. Aquest fet es deurà a la falta de control sobre aquesta a conseqüència de l'alteració en el funcionament dels músculs que l'han de dur a terme. El nostre cos, si no gestiona adequadament el moviment, el limitarà per protegir-nos davant possible dany o lesió. També, hi haurà un augment de la tensió de certa musculatura. El sistema nerviós haurà de compensar la disfunció d'un múscul o un grup d'ells, incrementant-ne la tensió d'altres que seran sobreutilitzats per substituir aquells que no funcionen adequadament. Si el desajust persisteix en el temps, es prodran produir danys sobre l'estructura muscular (sobrecàrregues, tendinitis, trencaments fibril·lars...) o articular (trencaments meniscals, lligamentosos, hèrnies discals...).

MAT^® és l'eina ideal per restablir la comunicació entre el sistema nerviós i els músculs. Així, restaura el correcte funcionament del cos, evitant l'aparició de dolor o lesió o facilitant la recuperació en cas de ja haver aparegut.

La musculatura disposa de sensors encarregats de mantenir una comunicació constant amb el sistema nerviós de la mateixa manera que un cotxe té un sensor de pluja. Així, quan plou, el receptor el detecta i s'activa l'eixugaparabrises. Al cos humà, si el sistema nerviós rep informació en tot moment sobre l'estat dels músculs per part dels sensors ubicats en aquests, tindrà control sobre ells i els utilitzarà quan els requereixi i amb la tensió adequada.

El problema sorgeix quan la comunicació entre la musculatura i el sistema nerviós es veu interrompuda. Estrès de qualsevol tipus (mecànic: manteniment de la postura durant hores, exercici físic, repetició d'un moviment, fatiga acumulada...; químic: mala alimentació; deshidratació, intolerància a alguns aliments...; psicològic: shock emocional, patologies psiquiàtriques, estats depressius...) o trauma (cop, intervenció quiríurgica...) són els factors que comprometen de manera directa la connexió entre els músculs i el sistema nerviós. Aquest fet afectarà la capacitat de la musculatura de funcionar de manera òptima i provocarà una alteració en l'adequat control i moviment del nostre cos i de les articulacions. Aquestes circumstàncies seran el terreny abonat per a l'aparició de dolor, lesió o limitació en el rendiment esportiu. MAT^® corregeix els desajustos musculars que causen aquesta situació o ajuda a la recuperació una vegada ha pogut aparèixer algun tipus de dany o mal.

Els músculs no només mouen les articulacions, sinó que també s'encarreguen que el rodatge intern d'aquestes sigui l'adequat. Si un múscul o un grup d'ells no realitzen bé la seva funció, no gestionaran bé el moviment articular podent provocar danys al seus teixits. MAT^® assegura el correcte funcionament de la musculatura per evitar possibles lesions a l'articulació o, en el cas que n'hi hagués, elimina els desajustos que les han ocasionat assegurant-ne una ràpida recuperació.

Sempre que hi hagi limitació en el moviment serà indicatiu que hi ha un dèficit en el correcte funcionament de la musculatura. El sistema nerviós restringeix la capacitat del nostre cos per desplaçar-se i moure les articulacions si detecta desajustos als músculs que han de dur a terme aquesta comesa. Aquesta alteració és conseqüència d'estrès (mecànic: manteniment de la postura durant hores, exercici físic, repetició d'un moviment, fatiga acumulada...; químic: mala alimentació, deshidratació, intolerància a alguns aliments...; psicològic: shock emocional, patologies psiquiàtriques, estats depressius...) o trauma (cop, intervenció quirúrgica...) sofert pel nostre cos. Per tant, restablir el correcte funcionament de la musculatura amb MAT^® millorarà la mobilitat, la força, el control sobre el moviment i evitarà possibles lesions o dolors a la vegada que facilitarà la recuperació d'aquestes circumstàncies en eliminar la seva principal causa, la disfunció muscular.

És una eina que permet avaluar de forma analítica la capacitat de resposta contràctil d'un múscul. MAT^® és una teràpia basada en l'aplicació sistemàtica de tests musculars com a mitjà per comprovar el correcte funcionament de la musculatura i per estimular de manera específica aquella que presenta dèficit en la seva capacitat de contracció. L'objectiu de cadascun dels tests és ser concret en l'avaluació d'un múscul a fi d'aïllar al màxim per poder ser precisos a l'hora de valorar què pot estar fallant en cada moment. Aquesta eina ens permet veure si hi ha algun desajust muscular que estigui condicionant la capacitat del cos per moure i controlar adequadament les articulacions predisposant-lo a patir dolor, lesió o limitació en el rendiment esportiu.

Els tests musculars són la millor manera d'eliminar les baules ("eslabones") dèbils ja que donen la possibilitat d'avaluar un a un tots els músculs del cos humà amb la finalitat de detectar i corregir qualsevol alteració present que pugui causar qualsevol tipus de mal o limitació en la capacitat de rendir en el terreny esportiu. Aquesta eina ens permet saber el per què de tots aquests problemes ja que ens aporta informació de com està funcionant la musculatura i ens dona la possibilitat de ser específics a l'hora de corregir qualsevol anomalia detectada.

Per molt que entrenis, si hi ha una baula ("eslabón") dèbil, aquesta és convertirà en el punt més "fort" del teu cos que llastrarà el teu rendiment esportiu. Les baules dèbils són conseqüència dels desajustos musculars presents al cos que condicionen les seves capacitats.

Estrès (mecànic: manteniment de la postura durant hores, exercici físic, repetició d'un moviment, fatiga acumulada...; químic: mala alimentació, deshidratació, intolerància a alguns aliments...; psicològic: shock emocional, patologies psiquiàtriques, estats depressius...) o trauma (cop, intervenció quirúrgica...) són les causes principals que poden alterar el correcte funcionament de la musculatura i provocar l'aparició de baules dèbils. MAT^® les elimina amb l'objectiu de millorar el rendiment del cos i evitar que la seva existència pugui ocasionar dolor o lesió.

Estem acostumats a creure que quan notem tensió excessiva (contractura) a una zona, el problema està allà i, per solucionar-ho, hem de recórrer a massatge o estiraments. La realitat és molt més complexa: el nostre cos incrementa la tensió d'un múscul quan no té un control adequat sobre un altre o altres músculs. Així, quan detecta que un moviment no està sent òptimament dut a terme, el limita incrementant la tensió de la musculatura que evita arribar a aquestes posicions per protegir-nos d'un possible dany. També pot donar-se el cas que un múscul estigui excessivament tens perquè està sent utilitzat pel nostre cos per substituir un altre/s músculs sobre els que no té control. És el que anomenem COMPENSACIÓ i és l'origen de contractures, trencaments fibril·lars, tendinitis...; danys patits pel múscul compensador. Per tant, no té sentit realitzar massatge o estiraments sobre la zona de tensió si no n'eliminem la causa. MAT^® permet detectar i reforçar específicament la musculatura que no funciona adequadament ("dèbil") i provoca que el nostre cos incrementi en excés la tensió d'altres músculs (compensadors). En soluciona així la causa i evita possibles danys sobre l'estructura muscular o articular o n'afavoreix la seva recuperació, en el cas que ja n'hi hagi hagut.

El nostre cos està dissenyat per moure's i la musculatura és l'encarregada de dur a terme aquesta tasca. Si un múscul o un grup d'ells pateix un desajust al seu correcte funcionament, el nostre cos compensarà i n'utilitzarà un altre/s al seu lloc perquè ens poguem seguir movent. Aquest recurs rep el nom de COMPENSACIÓ.

Quan estem sotmesos a estrès de qualsevol tipus (mecànic: manteniment de la postura durant hores, exercici físic, repetició d'un moviment, fatiga acumulada...; químic: mala alimentació, deshidratació, intolerància a alguns aliments...; psicològic: shock emocional, patologies psiquiàtriques, estats depressius...) o a trauma (cop, intervenció quirúrgica...), pot veure's afectada la capacitat de la nostra musculatura de funcionar òptimament. Això donarà lloc a una situació que el nostre cos resoldrà augmentant la utilització d'alguns músculs (anomenats compensadors) per suplir aquells altres que presenten disfunció i sobre els quals no té un control òptim. La compensació és un recurs interessant ja que ens permet seguir funcionant malgrat que perdem capacitats pels desajustos que patim, però, si es cronifica en el temps, donarà lloc a problemes en forma de danys sobre les articulacions, els ossos o la musculatura. I els que patiran aquestes circumstàncies seran les articulacions mogudes pels músculs compensadors o aquests mateixos, ja que el seu nivell de tensió i treball es veurà incrementat com a conseqüència del desajust d'aquells als quals substitueixen.

Un exemple en seria una persona que pateix trencaments fibril·lars reiterats al mateix bessó. Si entenem que el múscul que pateix la lesió és el compensador, veurem que no tindrem res a fer sobre ell, ja que el dany és una conseqüència del desajust present i no el problema a tractar.

La solució serà determinar quins músculs no estan funcionant òptimament, de manera que obliguen el nostre cos a sobreutilitzar el bessó fins a tal punt que s'acaba trencant. Des d'una perspectiva com la de MAT^® i el seu enfocament basat en la biomecànica per abordar i solucionar els problemes de l'aparell locomotor, haurem de tenir en compte que el bessó duu a terme funcions de moure i controlar el peu i, indirectament, el genoll. Aquesta tècnica detectarà i corregirà els desajustos d'aquells músculs que provoquen que el bessó tingui la necessitat de treballar en excés fins a trencar-se. D'aquesta manera, facilitarem la recuperació del múscul compensador en eliminar la causa del seu trencament i evitarem que es torni a produir.

La compensació es dóna constantment al nostre cos i pot no suposar un problema a curt termini però, si un patró compensatori es manté en el temps, pot acabar provocant dolor, lesió o limitació en el rendiment esportiu.

Fer exercici per defecte no sempre és saludable. Depèn de la quantitat, de l'estat de l'individu i de com es realitza. Si existeix una baula ("eslabón") dèbil molt marcada, per molt que es realitzi exercici físic, aquesta no s'eliminarà. MAT^® permet detectar i corregir les baules dèbils de la nostra musculatura a fi d'optimizar el funcionament del nostre cos. En millorarà així el seu estat per poder realitzar exercici físic amb la certesa que tot està funcionant com hauria de ser. Només si existeix equilibri en l'adequat funcionament del nostres músculs, la realització d'activitat física generarà els efectes desitjats sobre el nostre cos. En qualsevol altre cas, serà com tirar una moneda a l'aire, ja que mai sabrem si exercitar-nos provocarà efectes positius o negatius sobre el nostre estat físic.

Un cos "musculat" o "tonificat" és el resultat de dur a terme un tipus d'entrenament, combinat amb unes pautes d'alimentació determinades. Ara bé, això no significa que no hi puguin haver desajustos a la musculatura que puguin predisposar el cos a patir dolor, lesió o limitació en el rendiment esportiu. Per aconseguir millores estètiques o estructurals és necessari entrenar de forma realment intensa. A més exigència exercitant-se, més estrès reben els nostres músculs. Aquest factor és determinant a l'hora de provocar alteracions al correcte funcionament de la musculatura. MAT^® és l'eina ideal per corregir els desajustos musculars que poden produir-se com a conseqüència de la realització d'exercici físic exigent. A més, permetrà optimitzar les capacitats del cos, podent fins i tot entrenar a més alta intensitat i obtenir encara més i millors canvis a nivell estètic (hipertròfia, "definició" muscular...). Per tant, aquesta tècnica pot ser una gran aliada per a aquells que volen aconseguir aquest tipus d'adaptacions sobre el seu cos, ja que els permetrà exercitar-se al límit de les seves possiblitats, i minimitzarà al màxim el risc de patir dolor o lesió.

Existeix la creença que pot ser beneficiós realitzar estiraments abans o després d'una sessió d'exercici amb l'objectiu de preparar millor el cos per a la pràctica esportiva si es realitzen abans, o bé per recuperar la musculatura de l'esforç si es duen a terme després. També hi ha persones que els realitzen com a mitjà per augmentar la seva "flexibilitat" o mobilitat articular ja que així creuen que intentant ser més mòbils aconseguiran beneficis per al seu cos. I hi ha qui els fa per relaxar els músculs molt tensos amb l'objectiu de reduir les molèsties i incomoditat associats a l'excés de tensió.

En quasevol d'aquestes situacions, fer estiraments no compleix amb l'objectiu pel qual es duen a terme i a més, en molts casos, poden agreujar el problema que motiva realitzar-los i predisposar la persona al dolor, la lesió o a la limitació en el rendiment esportiu.

Sempre que es fa un moviment, per un costat de l'eix articular hi ha músculs que s'escurcen per poder-lo realitzar, i per l'altre, musculatura que s'estira. Per tant, l'estirament és inherent al moviment articular. El problema sorgeix quan intentem forçar-lo més enllà de la capacitat que té el nostre cos de dur-lo a terme. El nostre sistema nerviós limita un moviment quan detecta desajustos als músculs que l'han de realitzar. Per això, augmenta el nivell de tensió de la musculatura que ho evita. Aquests seran els músculs que tot el món voldrà estirar, perquè estaran més tensos del que és habitual. Però aquesta tensió és conseqüència d'un desajust present al cos i és la manera que té aquest de protegir-nos davant d'aquesta alteració. Per tant, estirar serà, en realitat, una manera d'intentar eliminar de manera forçosa un mecanisme de protecció del nostre cos. Sense saber-ho, podrem predisposar-nos a la lesió, al dolor o a la limitació en el rendiment esportiu. Estarem desprotegint l'articulació, ja que el moviment no serà controlat i nosaltres estirant voldrem forçar-lo, quan el nostre sistema nerviós el limita precisament perquè no el controla. I el moviment sense control, és potencialment lesiu.

En els casos en què es nota un excés de tensió en forma de contractura o sobrecàrrega, ambdós símptomes obeiran també a la millor solució trobada pel nostre cos per seguir movent-se, en base a l'estat de funcionament de la musculatura. Aquesta pot patir desajustos quan estem sotmesos a estrès de qualsevol tipus (mecànic: manteniment de la postura durant hores, exercici físic, repetició d'un moviment, fatiga acumulada...; químic: mala alimentacio, deshidratació, intolerància a alguns aliments...; psicològic: shock emocional, patologies psiquiàtriques, estats depressius...) o a trauma (cop, intervenció quirúrgica...). Davant d'aquesta situació, el nostre cos compensarà la disfunció d'un múscul o diversos, utilitzant-ne d'altres en el seu lloc. Aquests substituiran, a l'hora de moure'ns, a aquells que no funcionen adequadament. Com a conseqüència d'això, augmentaran el seu nivell de tensió habitual en haver de treballar més del compte. Pretendre treure aquesta tensió amb massatge o estiraments només provocarà un alleujament temporal i mai l'eliminarà per complet, ja que estarà motivada per un desajust muscular que cap de les dues pràctiques resolen amb la seva intervenció. La millor manera de fer-ho serà detectant on està l'alteració en el funcionament de la musculatura que motiva l'excés de treball d'alguns músculs i resoldre-la. D'aquesta manera els que estan sent sobreutilitzats, una vegada solucionat el problema, baixaran la tensió excessiva fins als nivells habituals.

Tant en un escenari com en un altre, realitzar estiraments només podrà perjudicar el correcte funcionament del nostre cos i mai resoldrà les causes que provoquen limitació de la mobilitat (menys "flexibilitat") i sobrecàrrega o contractura. MAT^® permet resoldre l'origen d'aquestes situacions corregint els desajustos musculars que alteren els nivells de tensió òptims de la musculatura.

Una opció més saludable per a la integritat de les nostres articulacions i músculs seria dur a terme "ESCURÇAMENTS". Si tenim en compte que la musculatura és l'encarregada de moure'ns, la idea seria dur a terme un moviment al límit de la mateixa manera que ho fem quan pretenem estirar, però en lloc de forçar-lo amb l'altra mà o recolzant-nos en un banc o paret..., dur-lo a terme nosaltres mateixos. La idea seria fer exactament el mateix moviment i mantenir-lo el mateix temps que quan estirem, però sent nosaltres els qui arribem al límit del moviment sense forçar-lo, escurçant o contraient els nostres músculs. Així, anirem fins al punt que el nostre cos ens permeti, amb control, sense forçar i sense risc d'arribar a posicions que podrien desprotegir l'articulació i trencar les barreres naturals imposades pel nostre sistema nerviós.

Les fiblades són conseqüència de microruptures fibril·lars als músculs resultat d'haver sobrepassat la seva capacitat de tolerar exercici físic. Per tant, aquestes són la manifestació que hem realitzat un entrenament d'alta intensitat que ha causat danys reparables sobre la musculatura i no són evitables en cap cas pel fet de realitzar estiraments.

El dolor, en la majoria d'ocasions, és conseqüència de funcionament inadequat del nostre cos per falta d'apropiat control de les articulacions per part de la musculatura. El sistema nerviós utilitza el dolor com a mecanisme de protecció davant possible dany o com a sistema d'alarma quan existeix alguna inflamació de teixits a conseqüencia d'algun desajust al moviment articular o corporal. Només quan detecti control sobre aquest per part dels músculs i quan estigui resolta l'alteració al funcionament del cos, eliminarà aquest mecanisme protector. Per tant, centrar-se en el dolor i no solucionar l'origen que el provoca és una pèrdua de temps. MAT^® en localitza i corregeix la causa i resol el desajust que l'ocasiona. Ho fa a través de la millora en la funció dels músculs prèviament detectats amb anomalies en la seva capacitat de contracció i resposta. D'aquesta forma, ajuda el sistema nerviós a eliminar aquesta mesura de protecció anomenada dolor, en la majoria dels casos.

El dolor depèn del cervell i de la seva interpretació de les condicions en què es troba el nostre cos a partir de la informació que rep de sensors repartits pel nostre organisme. En base a això, pot desencadenar un mecanisme de protecció anomenat dolor per evitar dany sobre una estructura o bé que aquest no vagi a més. Els músculs estan plens de receptors sensorials encarregats d'informar del seu estat al cervell. Així, si aquest té percepció i control sobre la musculatura, podrà moure'ns adequadament i gestionar de manera idònia les articulacions. El problema sorgeix quan aquesta comunicació es veu alterada. Estrès de qualsevol tipus (mecànic: manteniment de la postura durant hores, exercici físic, repetició d'un moviment, fatiga acumulada...; químic: mala alimentació, deshidratació, intolerància a alguns aliments...; psicològic: shock emocional, patologies psiquiàtriques, estats depressius...) o trauma (cop, intervenció quirúrgica...) poden interrompre la comunicació entre els músculs i el sistema nerviós, i provocar una alteració en el correcte funcionament del nostre cos i obligar-lo a prendre algunes mesures: la més immediata serà la limitació de la mobilitat com a conseqüència de la falta de control que té el nostre cos sobre aquells músculs desajustats i que duen a terme el moviment que restringeix. Després, buscarà compensar aquest dèficit incrementant la tensió i l'activitat d'altres músculs, podent donar lloc a contractures, sobrecàrregues, trencaments fibril·lars, tendinitis... a causa que un múscul o un grup d'ells hauran de treballar més per substituir a aquells altres sobre els quals el sistema nerviós no té control. A més, el nostre cos utilitzarà el dolor com a forma de limitar la nostra activitat fins que percebi que hi ha més govern sobre el moviment i més seguretat en la gestió de les articulacions, hi hagi o no dany sobre l'estructura. En cas que n'hi hagués, si resolem el desajust muscular que el va ocasionar, el nostre sistema nerviós deixarà d'imposar barreres en el moviment perquè detectarà més control i eliminarà el mecanisme protector del dolor, ja que sentirà més seguretat. A més, el sistema immunitari repararà els possibles danys estructurals ocasionats sempre que siguin reversibles (trencaments fibril·lars, distorsió lligaments, inflamació òssia o tendinosa...) sense necessitat de fàrmacs, si se soluciona el desajust que els va provocar. El fet que sentim dolor o no es basa en la interpretació que fa el cervell de l'estat funcional del cos i no només en el possible dany estructural que hi pugui haver. Un clar exemple és una persona amb una hèrnia discal: aquesta és el resultat d'una alteració en el correcte funcionament de la musculatura de la columna que acaba provocant que li arribin forces inadequades al disc intervertebral i li generi danys sobre la seva integritat i estructura. Un cop fets, no hi ha marxa enrere. Però sí és reversibe el mecanisme que els va generar: podem resoldre la causa que va donar lloc a aquesta degeneració a fi d'aportar més seguretat i control al cos amb la finalitat que no s'imposi el mecanisme protector del dolor, en cas que n'hi hagués. MAT^® és l'eina ideal per corregir els desajustos musculars que poden provocar que el sistema nerviós activi mesures de protecció del dolor per evitar dany sobre una estructura o que aquest vagi a més. I, en el cas que n'hi hagi, aquesta tècnica facilita la recuperació ja que elimina la causa que va ocasionar el mal.

Quan el cervell detecta falta de control sobre un moviment per part de la musculatura, pot activar, en alguns casos, el mecanisme de protecció del dolor per evitar que portem l'articulació a una posició potencialment lesiva. Si assegurem el correcte funcionament de la musculatura mitjançant MAT^®, el sistema nerviós tindrà més control sobre el moviment i no tindrà necessitat de generar dolor per protegir-nos davant d'un eventual dany.

El consum d'antiinflamatoris és el mitjà habitual per "solucionar" situacions de dolor articular i muscular. El problema és que, tant els que s'administren via oral com els que s'injecten, no són la millor manera de resoldre aquestes circumstàncies, ja que se centren en el símptoma i no afecten la causa que les va provocar. Només si es resol el seu origen, el dolor serà eliminat. La presa d'antiinflamatoris de qualsevol tipus farà que el dolor desaparegui de manera temporal mentre duren els seus efectes, però com no se soluciona el motiu que el va generar ja que la seva administració no provoca cap canvi sobre la forma com està funcionant el cos, el dany reapareixerà.

El dolor té una raó de ser. És una manifestació que alguna cosa no està funcionant bé i el nostre cos ho utilitza com a mecanisme de protecció davant d'un possible dany o per evitar que aquest vagi a més. Només si resolem l'origen que ha desencadenat aquesta mesura protectora per part del nostre sistema nerviós, podrem eliminar-lo. Així, consumir antiinflamatoris de qualsevol tipus, només aconseguirà "ocultar" temporalment aquesta resposta del nostre cervell, però mai evitarà que torni a sorgir, en la majoria dels casos. La millor manera d'aconseguir-ho és solucionar el desajust present al cos generant canvis en com aquest funciona per facilitar que elimini el dolor com a mecanisme de protecció. MAT^® ens permet detectar i corregir les circumstàncies causants de dolor, i evitar així que reaparegui. En el cas que hi hagués danys estructurals (os, múscul, lligament...), aquesta tècnica resol l'origen d'aquests, accelerant-ne la recuperació i facilitant que el nostre organisme, a través del sistema immunitari, pugui reparar-los més ràpidament.

Existeix la creença que fer un moviment estrany o forçat pot ser la causa de dolor o tensió, i, d'això, se'n diu fer un mal gest. En realitat, el que ocorre és que el nostre cos té algunes limitacions en la mobilitat a causa de desajustos en el funcionament de la musculatura, cosa que provoca l'aparició de tensió excessiva o molèstia com a conseqüència d'haver-se mogut cap a una posició poc habitual. Per tant, no existeix un mal gest, simplement és la manifestació d'un moviment sobre el qual el nostre sistema nerviós no té control a causa d'alteracions en l'adequada funció muscular.

El funcionament òptim de la musculatura és vital per assegurar la integritat i salut de les estructures que formen una articulació (os, lligament, menisc...). Un múscul va unit a l'os, per la qual cosa si el primer té excés de tensió, la transmetrà al segon, i el podrà inflamar. Pot ser l'origen de trocanteritis, periostitis (inflamació del teixit que recobreix l'os)... La solució no és tractar l'os, sinó aconseguir que la tensió que li arriba del múscul sigui l'adequada. MAT^® corregeix els desajustos musculars que poden alterar el nivell de tensió apropiat de la musculatura del nostre cos.

Hi ha músculs units a meniscs o lligaments de manera que, si els primers pateixen algun desajust, els segons potencialment poden patir danys. Un exemple, en seria el semimembranós del genoll, que ajuda a desplaçar el menisc intern posteriorment quan aquest es flexiona. Si existís alguna alteració al control d'aquest múscul per part del nostre cos, podria provocar un pinçament del menisc en dur a terme el moviment i fins i tot el trencament parcial o total. MAT^® permet assegurar l'adequat funcionament de la musculatura per no comprometre la integritat i salut de l'estructura articular. En cas de lesió, en facilita la recuperació ja que corregeix els desajustos musculars que alteren el correcte moviment articular i que van generar el mal.

Moltes persones duen plantilles arran d'algun problema relacionat amb dolor: ja sigui en el mateix peu, genoll, maluc... o simplement perquè s'han fet un estudi de com trepitgen i el podòleg ha considerat que haurien de dur-les perquè trepitjaven de forma "inadequada": peus plans, amb pont, "pronadors"...

El problema és que la forma que tenim de trepitjar pot veure's modificada per desajustos a d'altres zones del cos que la condicionen, i provoquen un "aparent" peu pla, amb pont, "pronador"... També, en el cas de patir dolor, i que aquest sigui el motiu pel qual es posa una plantilla, aquest no estarà motivat únicament per la manera de trepitjar sinó per alguna alteració en el funcionament de la resta del cos que afecta la forma de trepitjar. Per tant, en lloc de col·locar aquest element ortopèdic, seria molt més interessant avaluar si el nostre cos és capaç de controlar i moure de manera correcta les articulacions i si els músculs que han de dur a terme aquestes tasques ho fan de manera adequada. Així, podríem determinar si existeix alguna alteració que pugui condicionar la forma com trepitgem i ocasionar la simptomatologia que l'ús de plantilles pretén "solucionar". Si hi ha desajustos musculars en alguna zona del cos, afectaran el moviment i control de les articulacions i, com a conseqüència d'això, la forma de trepitjar i podran provocar símptomes (dolor o lesió) no només al peu, sinó també al genoll, el maluc, la zona lumbar...

S'ha de tenir en compte que el fet de col·locar una plantilla pot "solucionar" la simptomatologia que existia abans del seu ús, però en cap cas resoldrà la causa del mal, ja que no genera cap canvi sobre la capacitat del cos i de la musculatura de moure de manera adequada les articulacions. Més bé al contrari, posar aquest element ortopèdic pot "resoldre" el símptoma que va motivar la seva col·locació, però, en provocar una limitació en un determinat moviment, obligarà el cos a compensar-ho incrementant-lo en una altra zona, amb la qual cosa pot traslladar el problema a un altre lloc. Per exemple, si ens han diagnosticat un peu "pronador", ens col·locaran una plantilla que eviti que el nostre arc s'enfonsi, però el fet d'impedir aquest moviment no voldrà dir que el nostre cos intenti fer-ho cada cop que posem el peu al terra. Aquest fet provocarà que el nostre genoll pugui patir més estrès del que hauria de tenir cada vegada que trepitgem o fins i tot més si correm i, a mig termini, començar a tenir símptomes en aquesta articulació.

Podria donar-se el cas també que, en un estudi de la forma de caminar, duguem més part del nostre pes corporal sobre el peu dret a causa d'un desajust als músculs que controlen la cama esquerra. Això provocarà que el nostre cos sobreutilitzi la dreta per caminar i dugui més part del pes a aquesta extremitat. En aquesta situació, posar una plantilla per "equilibrar" la distribució de les càrregues a ambdós peus serà del tot inadequat. El quid de la qüestió resideix en la disfunció present a la cama esquerra que obliga el nostre cos a fer servir en excés la dreta i d'aquí que dugui més part del nostre pes a aquesta extremitat. En aquest cas, la millor manera d'aconseguir igualtat en la distribució de les càrregues serà reforçar la musculatura que controla la cama esquerra. MAT^® és el recurs ideal per corregir els desajustos musculars presents que puguin alterar el correcte control i moviment de les articulacions i provocar una manera de trepitjar "inadequada" o símptomes associats a aquesta. D'aquesta manera, evitarem haver d'utilitzar plantilles i els possibles danys col·laterals que pugui tenir el seu ús sobre el funcionament de la resta del cos.

Les persones que utilitzen faixa abdominal solen fer-ho amb l'objectiu de protegir-se del dolor lumbar o bé per ajudar-se amb el seu ús a millorar la postura. En qualsevol cas, la seva utilització pot generar molts més perjudicis que beneficis sobre la salut de la nostra esquena i la integritat de les seves articulacions.

Tant el dolor lumbar com la dificultat de mantenir la postura, es deuen a desajustos en la musculatura que controla la columna. Per tant, de poc serveix utilitzar una faixa abdominal per solucionar aquestes dues circumstàncies si podem generar canvis sobre el funcionament del nostre cos i els músculs per resoldre-les. A més, l'ús d'aquest element ortopèdic encara agreuja més la situació, perquè inhibeix l'activitat de la musculatura que mou i protegeix l'esquena, que és la que ha provocat el dolor lumbar i dificultats per mantenir la postura. Així, allò que a priori podria ser una solució, es converteix en un problema, i el cronifica encara més, perquè incrementa la debilitat de la musculatura de la columna, en la disfunció de la qual està l'origen d'ambdues circumstàncies.

La millor manera de solucionar-les és reforçar de manera específica els músculs causants del desajustament en lloc d'inhibir encara més el seu funcionament utilitzant una faixa abdominal. MAT^® estimula de manera específica la musculatura de la nostra columna, i evita haver d'usar aquest element ortopèdic i tots els efectes negatius que en té el seu ús sobre la salut de la nostra esquena.

Els músculs van units als ossos a través dels tendons. Aquests els podríem equiparar a cordes molt resistents que s'encarreguen de tibar de l'estructura òssia per moure-la i permetre el desplaçament del nostre cos. Si un tendó rep excés de tensió procedent del múscul al qual va unit, la transmetrà a l'os en el qual s'inserta. Si aquest fet es perllonga en el temps, pot acabar inflamant-lo. En aquest cas, tractar aquest símptoma seria solucionar parcialment el problema, ja que s'ha gestat com a conseqüència d'un augment de la tensió excessiva del tendó sobre l'os. La millor manera de solucionar aquesta situació, és eliminar la seva causa de forma que, un cop resolta, el mateix cos desinflamarà a través del sistema immunitari. Un exemple clar, en seria la trocanteritis: la inflamació del trocànter major pot ser deguda a un excés de tensió dels músculs que s'inserten a l'os com el gluti mitjà, menor... Si només ens centrem en pretendre alleugerir aquest símptoma, no l'eliminarem del tot. La forma definitiva de fer-ho és detectar on hi ha un desajust muscular al cos que provoca aquesta simptomatologia i corregir-lo. Així, el nostre cos mateix, una vegada aquest os ja rebi el nivell de tensió ideal, recuperarà per si mateix el teixit inflamat.

MAT^® detecta i corregeix els desajustos musculars que provoquen aquest desequilibri en les tensions que pot generar danys sobre l'estructura òssia.

El mal d'esquena està més relacionat amb desajustos als músculs que controlen i mouen la columna de manera adequada que amb l'existència o no d'una hèrnia discal. El sistema nerviós, de vegades, ens protegeix de la falta de control d'un moviment generant dolor. Així, si en ajupir-nos detecta que la musculatura no gestiona adequadament el desplaçament del nostre cos, generarà excés de tensió per evitar arribar a aquestes posicions i, si el desajust muscular es perllonga en el temps, generarà dolor com a mecanisme de protecció per evitar danys sobre l'estructura. Una hèrnia discal no és més que la conseqüència d'un mal funcionament de les articulacions de la nostra columna havent estat inadequadament gestionades per part de la musculatura durant un cert temps, cosa que ha acabat provocant la degeneració excessiva dels discos intervertebrals. Per tant, en el cas que hi hagi dolor, estarà més relacionat amb la disfunció muscular cronificada que ja ha ocasionat una alteració sobre l'estructura (hèrnia discal) i no tant amb la lesió en si. En aquest cas, el desajust en la musculatura va ser la causant de l'hèrnia i el dolor independent del dany al disc intervertebral, ja que obeeix més a la percepció que té el nostre sistema nerviós del control sobre el moviment a partir de la capacitat dels músculs de dur-lo a terme.

Si el mal d'esquena únicament depengués del fet de tenir una hèrnia discal, aquest seria sempre constant i no es modificaria sota cap circumstància. Prova d'això és el fet de persones que tenen aquesta lesió i no pateixen dolors permanents i constants, sinó que aquests fluctuen en funció de quins moviments han fet, si estan més o menys fatigades, si han carregat molt pes, si s'han ajupit en excés, si han estat moltes hores assegudes... Senyals, tots ells que evidencien que hi ha una alteració en l'adequada funció muscular. Aquesta limita la seva capacitat per moure's i condiciona el mode en què el sistema nerviós interpreta el control que té sobre el moviment del cos.

En individus amb mal d'esquena amb hèrnies o sense elles, la solució és la mateixa: solucionar el mal funcionament dels músculs que ha donat lloc a aquesta situació. MAT^® és l'eina ideal per corregir els desajustos musculars que alteren el moviment i control de la nostra columna i que poden arribar a generar hèrnies discals a la vegada que dolor associat a la disfunció muscular cronificada.

En condicions normals, el moviment d'una articulació (os unit a un altre os a través d'aquesta) genera un desgast uniforme i adequat sobre els seus teixits. El problema ocorre quan el deteriorament és excessiu, cosa que dóna lloc a l'anomenada artrosi. Obviament, el pas del temps i la degeneració que aquest comporta n'és un condicionant, però no n'és l'únic ni el més determinant. Molt més ho són els desajustos musculars. Els factors que els provoquen són l'estrès de qualsevol tipus (mecànic: manteniment de la postura durant hores, exercici físic, repetició d'un moviment, fatiga acumulada...; quimic: mala alimentació, deshidratació, intolerància a alguns aliments...; psicològic: shock emocional, patologies psiquiàtriques, estats depressius...) o un trauma (cop, intervenció quirúrgica...). .

El rol principal de la musculatura és moure i controlar les articulacions i, a través d'elles, desplacen en l'espai els ossos i permeten els nostres moviments. Però no només és això, sinó que també s'encarreguen que el rodatge intern articular sigui l'adequat per evitar friccions que puguin desgastar de més els seus teixits. Si hi ha alguna alteració en la funció muscular, provocarà canvis en els moviments apropiats de l'articulació que potencialment podran accelerar la seva degeneració. Aquí és on es gesta l'artrosi. I podrà ocorrer-l'hi, tant a una persona jove com a una d'avançada edat, si bé el pas del temps juga en contra ja que per si mateix haurà donat més oportunitats al cos de patir desajustos musculars que hagin pogut conduir a deteriorament excessiu dels teixits articulars. No és determinant únicament l'argument del pas del temps perquè, si fos així, una persona de certa edat hauria de tenir aquest problema en totes les articulacions dels seu cos i, normalment, se sol produir a un maluc, un genoll... Fet que indica que aquesta zona ha pogut patir més degeneració com a conseqüència d'algun desajust muscular cronificat en el temps.

Una vegada ha aparegut, l'artrosi no és reversible. Sí ho és la causa d'aquesta, que no és una altra que l'alteració en el correcte funcionament de la musculatura que acaba desgastant en excés els teixits d'una articulació. Per tant, si volem evitar el seu avançament i millorar la qualitat de vida de la persona, hauríem de corregir els desajustos causants d'artrosi. MAT^® permet frenar l'avançament de l'artrosi. Per això, estimula de manera específica els músculs a fi d'aconseguir que el moviment i control de les articulacions sigui l'adequat, i evitar així friccions internes excessives que puguin degenerar encara més els seus teixits.

Existeix la creença que el dolor és exclusivament patit per persones de certa edat. Aquest, guarda més relació amb l'estrès de qualsevol tipus (mecanic: manteniment de la postura durant hores, exercici físic, repetició d'un moviment, fatiga acumulada...; químic: mala alimentació, deshidratació, intolerància a alguns aliments...; psicològic: shock emocional, patologies psiquiàtriques, estats depressius...) o trauma (cop, intervenció quirúrgica) patit per un cos que amb la longevitat. Aquests factors alteren la capacitat del nostre organisme, a través dels músculs, de controlar de manera adequada el moviment de les articulacions. Així, pot patir dolor tant una persona jove com gran, ja que si la primera fa molt esport i sotmet el seu cos a massa estrès, podrà provocar-hi desajustos que li generin dolor o, en cas més cronificat, danys sobre l'estructura muscular o articular. MAT^® permet assegurar el bon funcionament del nostre cos evitant l'aparició d'aquests problemes en eliminar la causa que els provoca. En cas d'haver-los patit ja, aquesta tècnica ajuda a tenir una ràpida recuperació.

Realitzar exercici físic per defecte, ja sigui mitjançant màquines dissenyades per incidir sobre una zona, ja sigui pes lliure, o qualsevol altra modalitat d'exercici (Pilates, ioga...), no assegura el correcte funcionament de la musculatura ni elimina els punts dèbils que puguin existir. Si el sistema nerviós no té un control adequat sobre un múscul o un grup d'ells, no els podrà contraure quan els necessiti i n'utilitzarà uns altres en lloc seu. Així, la millor manera que trobarà el nostre cos de seguir movent-nos, serà substituint aquells músculs que no funcionen adequadament per altres que puguin suplir-los en la seva tasca de dur a terme el moviment. Per tant, la realització d'exercici genèric no eliminarà les baules ("eslabones") dèbils. Probablement incrementarà encara més la diferència entre aquells músculs que treballen en excés per ser sobreutilitzats i aquells altres que presenten disfunció. Aquest fet pot fins i tot agreujar el problema de dolor i el desajust muscular present. Per tant, només fent un treball específic que permeti avaluar individualment el funcionament de la musculatura, podrem detectar i corregir la disfunció muscular que provoca dolor, lesió o que limita el rendiment esportiu. MAT^® és la tècnica idònia per comprovar la capacitat de contracció i resposta de la musculatura i permet corregir les possibles anomalies que detecti amb les eines de què disposa.

Existeix la creença que certes activitats esportives poden ser perjudicials per al cos del practicant i a partir de certa edat han d'evitar-se. Tot és qüestionable. Si un cos està funcionant de forma òptima i la seva musculatura té capacitat per tolerar l'estrès que suposa una determinada pràctica esportiva (córrer, jugar a futbol, tenis...), no té per què ser un problema dur-la a terme. Per tant, és clau saber com està funcionant a nivell muscular un cos i com millorar les seves capacitats, amb l'objectiu de preparar-lo per realitzar una determinada activitat esportiva sense risc de patir lesió o dolor. MAT^® és l'eina ideal per poder avaluar el funcionament de la musculatura i corregir-ne els possibles desajustos presents, a fi d'optimitzar el funcionament del cos. En la seva versió més avançada, MATRx^® prepara els músculs per tolerar l'estrès, amb la qual cosa practicar certes disciplines que a priori podrien ser agressives per a les nostres articulacions deixaran de ser-ho, en la majoria dels casos.

Creure que aconseguirem eliminar el mal d'esquena practicant natació és il·lusori, en la majoria dels casos. El dolor és la manifestació que alguna cosa no està funcionant bé i és conseqüencia de desajustos musculars que alteren la capacitat del nostre cos de moure i controlar de manera adequada les articulacions. Si aquests no se solucionen de manera específica, no aconseguirem millorar el funcionament del nostre cos i així evitar l'aparició de dolor per sobrecàrrega o tensió excessiva. Si el sistema nerviós no té un control adequat sobre un múscul o un grup d'ells, no els podrà contraure quan els necessiti i n'utilitzarà uns altres en el seu lloc. Així, la millor manera que trobarà el nostre cos de seguir movent-nos, serà substituint aquells músculs que no funcionen adequadament per altres que puguin suplir-los en la seva tasca de dur a terme el moviment. Per tant, la realització d'exercici genèric com la natació no eliminarà les baules ("eslabones") dèbils. Probablement incrementarà encara més la diferència entre aquells músculs que treballen en excés per ser sobreutilitzats i aquells altres que presenten disfunció. MAT^® detecta i corregeix les baules dèbils i optimitza el funcionament del nostre cos evitant l'aparició de sobrecàrregues o dolor. En el cas de patir ja aquestes circumstàncies, ajuda a una ràpida recuperació.

La realització d'exercici genèric no assegura que el funcionament de la nostra musculatura sigui òptim ni elimina les possibles baules ("eslabones") dèbils que puguin existir i condicionar la gestió del moviment i de les articulacions per part del nostre cos. Si el sistema nerviós no té un control adequat sobre un múscul o un grup d'ells, no els podrà contraure quan els necessiti i n'utilitzarà uns altres en lloc seu. Així, la millor manera que trobarà el nostre cos de seguir movent-nos, serà substituint aquells músculs que no funcionen adequadament per altres que poden suplir-los en la seva tasca de dur a terme el moviment. Per tant, fer abdominals no eliminarà les baules dèbils. Probablement incrementarà encara més la diferència entre aquells músculs que treballen en excés per ser sobreutilitzats i aquells altres que presenten disfunció. Aquest fet pot fins i tot augmentar el dolor lumbar. Així, en aquesta situació, allò ideal és localitzar i esmenar on està el desajust que el provoca, ja que per a moltes persones que pateixen aquest mal, realitzar abdominals pot fins i tot agreujar-lo. En aquest cas, MAT^® detectaria i corregiria la seva causa evitant així una tensió excessiva o sobrecàrrega a la zona lumbar.

La postura és el resultat de com està controlant el sistema nerviós la musculatura del cos d'una persona. És facil entendre que quan estem sotmesos a fatiga la nostra postura se'n veurà afectada, i que una vegada descansem aquesta millorarà. El problema sorgeix quan el manteniment repetit d'una posició es perllonga en el temps dies, setmanes, anys... i provoca un estrès acumulatiu sobre el nostre cos afectant de manera directa el correcte funcionament de la nostra musculatura. Així, amb el pas del temps la nostra postura pot empitjorar en funció de l'estat funcional dels nostres músculs. I és impossible canviar-la pensant en "posar-nos rectes" o en "caminar rectes". L'única manera permanent, duradora i segura de millorar-la és incrementant el funcionament de la musculatura que la modifica o altera. Així, no haurem de pensar en "anar rectes" ja que el nostre cos, tenint més control muscular del moviment i la posició de les articulacions, es posarà recte per si mateix. D'aquesta manera, el tópic que diu que amb el temps perdem alçada perquè ens encongim deixarà de tenir sentit, ja que un cos amb un sistema muscular en òptimes condicions serà capaç de mantenir una postura adequada sense esforç, i evitarà així perdre centímetres d'alçada amb el pas dels anys. MAT^® és l'eina ideal per assegurar el correcte funcionament de la musculatura a fi de millorar i tenir una postura idònia del nostre cos malgrat el pas del temps.

Si entenem que el cos humà és equiparable a una màquina formada per palanques (ossos) moguts per músculs veurem que l'explicació del dolor, en molts casos, és aparentment senzilla. Si fa mal un genoll en córrer, podria ser que el peu, en entrar en contacte amb el terra, no aconsegueixi amortir la caiguda del nostre cos i això sobrecarregui el genoll? Si se'm contractura la zona cervical en estar assegut a una cadira durant hores, podria ser que la musculatura que em manté recte no estigui funcionant bé i això provoqui una alteració de la meva postura que obligui els músculs de la zona cervical a treballar en excés i per això noto la tensió?

La biomecànica ens permet explicar moltes situacions que ocorren al nostre cos i, afortunadament, existeix una eina que es basa en ella per corregir els desajustos del nostre cos: MAT^®.